Des de 1987

Una història escrita amb pólvora.

Quatre amics, un drac construït a mà i una cercavila que va acabar massa calenta. Els anys daurats, la foscor i el ressorgiment: tot el que ha vingut després comença aquí.

1987

Els orígens

Tot comença amb un grup d'amics (Joan Bautista, Jaume Rafecas, Santi Surroca i Jordi Parellada) i un vestit de carnaval inspirat en les portadores de vi. Aquell mateix any construeixen un drac per a la Festa Major i debuten amb cornetes, tambors i majorettes.

La festa s'estronca quan en Joan Bautista, cap de colla, pateix cremades greus durant la cercavila. L'alcalde Joan Torrents atura les sortides del drac i la formació es dissol, però queda documentada com la primera colla pirotècnica del poble.

De la desgràcia en neix una amistat: a l'hospital, el cap de colla coneix el dels diables Spantus de Santa Margarida i els Monjos. L'intercanvi entre colles que hi comença dura encara avui, més de trenta anys després.

El grup d'amics fundador al taller, amb el drac en construcció al fons, 1987
Els fundadors amb el drac, 1987.
L'estructura del drac a mig construir, amb filferro i paper d'embalar, al taller
El drac en construcció, 1987.

1988–2003

Els anys daurats

L'intercanvi amb la colla d'Òdena porta el 1988 els primers versots i el primer ceptrot, i durant quinze anys la colla no para de créixer.

Cap al 2001 s'hi comencen a acostar els més menuts, i el 2005 ja existeix un ball de diables infantil amb una desena de membres d'entre 3 i 11 anys: la llavor de tot el que vindria.

La colla amb vestits taronja i forques, retratada de nit a la plaça de la Vila
La colla a la plaça de la Vila, anys noranta.
Els tabalers de la colla amb els tabals, retratats de nit abans d'una sortida
Els tabalers, la gran família del ball.

2004–2007

Els anys de foscor

El 2004 l'alcalde Antonio Villanueva prohibeix tota la pirotècnia al poble. La resposta de la colla és tan seriosa com irònica: es construeix un taüt i se celebra l'enterrament del foc, una cercavila de dol que es repetirà cada any de prohibició.

Després de tres anys de resistència i amb el suport de colles d'arreu, el 2007 l'alcalde cedeix. El foc torna a Torrelles i ja no ha marxat mai més.

La colla desfilant de dia amb el ceptrot pel carrer, en una sortida fora del poble
Sortida amb el ceptrot, anys de prohibició.
Un diable amb caputxa de banyes i ciris vermells durant la cercavila de dol
El dol pel foc prohibit.
La canalla de la colla acompanya el taüt amb el rètol RIP pel carrer
El taüt, acompanyat de la canalla.
Ciris encesos sobre el taüt amb la inscripció «Festa Major 2006, llibertat d'expressió, RIP»
Ciris per la llibertat d'expressió, 2006.
La colla desfila de nit darrere una pancarta de protesta: «Si aquí ens voleu veure, ho teniu clar»
La pancarta de la protesta.

2007–2016

Noves generacions

Amb el foc recuperat, l'entusiasme es dispara entre els més joves. El grup infantil creix, incorpora membres adults i en recluta de nous: la colla es fa gran per baix, que és com es fan grans les coses que duren.

Foto de grup de la colla amb grans i petits vestits de vermell, amb tabals al davant
Grans i petits, la colla al complet.
Un jove diable sosté el ceptrot amb el crani de boc, de nit al mig del carrer
El ceptrot, en mans de la nova generació.

2017–avui

Inferis

Pel 30è aniversari la colla encarrega un projecte de redisseny integral: vestits nous, imatge nova i un nom que ho resumeix tot: Inferis. El desplegament complet arriba el 2021, i és la cara amb què avui ens coneix tothom.

Descobreix el projecte Inferis

El Boc amb el crani de banyes darrere el canelobre d'espelmes, dins l'església
El Boc i el canelobre, projecte Inferis.
«Cada generació ha hagut de defensar el foc a la seva manera. La nostra el vesteix de negre.»
La colla, avui

Forma part de la següent època